Mike Trebilcock i el seu dia de glòria

por MARTI PERARNAU el 23 febrero, 2021 • 19:10

La història d’avui va pas de música encara que pugui semblar-ho quan diem que en John Lennon i en Paul McCartney, i també l’Elton John, varen anar a veure la final de la FA Cup anglesa a Wembley l’any 1966. No hi ha imatges de la seva presència a l’estadi. També l’Elton John va anar a aquella final. L’Elton John és un gran afeccionat i fins i tot va ser el president del Watford a partir del 1976, quan encara era un equip de la Quarta Divisió. Amb ell va pujar a la First Division, on va fer segon l’any 83 darrere el Liverpool. El gran dia de glòria de l’Elton John va ser el 19 de maig de 1984, quan el Watford va jugar la final de la FA Cup a Wembley contra l’Everton, tot i que va perdre per 2-0.

Els Beatles, en canvi, no tenien gaire interès pel futbol. Diuen que el John era del Liverpool, el George del Tranmere, el Ringo de l’Arsenal i en Paul de l’Everton. El fet és que en Paul va anar a dues finals de la FA Cup que va jugar l’Everton. De la final del 66 no en tenim imatges, però de la del 68 sí, fetes a l’entrada de Wembley, amb tot de gent al seu voltant. Hi va anar amb l’Ivan Vaughan, que és el paio alt i ferm amb ulleres i barbeta al seu costat. En Vaughan era amic de petit del John i company d’escola del Paul. Tocava el baix als Quarry Men, la primera banda del Lennon. Ell va ser qui els va presentar, fent que s’ajuntessin per tocar. La seva esposa va ajudar els Beatles a compondre «Michelle» el 1965.

Aquell dia de 1968, en McCartney i en Vaughan van veure perdre l’Everton per 1-0 davant el West Bromwich Albion. Però dos anys abans, el Paul i el John van veure com els Toffees triomfaven davant el Sheffield Wednesday. Anem a aquella final. La pel·lícula de British Pathé de la final paga la pena, perquè es poden veure els minuts previs dins dels vestidors. Fa goig contemplar com es preparaven els jugadors i els arbitres, els nervis i tota la pesca de Wembley… Va ser una final molt recordada pels saltataulells que baixaven a la gespa a córrer davant dels bobbys. La imatge més coneguda de la final és la de l’Eddie Kavanagh, amb tirants i tot, escapolint-se dels polis.

Anem al partit. Als 57 minuts, el Wednesday s’ha palplantat amb un avantatge de 0-2. Sembla difícil de remuntar pels de Liverpool, però aleshores apareix el protagonista d’aquesta història, que fins ara romania amagat. És en Mike Trebilcock, un davanter negre que acaba d’arribar del Plymouth, però ha estat lesionat tot l’any. Només ha jugat 4 partits amb els reserves. Per sorpresa, l’entrenador Harry Catterick l’ha ficat d’interior en lloc de l’internacional Fred Pickering. I aleshores, sorgint del no-res, en Mike Trebilcock, pim pam, fa gol al minut 59 (el primer gol d’un jugador negre en una final de la FA Cup) i un segon gol al 64. L’Everton empata. Al 74, Derek Temple fa el 3-2 definitiu. L’Everton guanya la copa. Trebilcock és l’heroi improbable de la final que veuen en Paul McCartney i en John Lennon. És el seu gran moment de glòria, perquè fins a l’any 68 només jugarà 10 partits més amb l’Everton i farà poca cosa més al Portsmouth, el Torquay, el Yeovil i el Weymouth.

Però en Mike Trebilcock té una giragonsa. Dos anys abans havia estat protagonista d’un «penal indirecte». Ja sabeu el que és: un penal on el xutador li passa a un company perquè remati ell o perquè li torni. No, no ho va inventar en Johan Cruyff… El penal indirecte es va inventar als anys 20, però és una història llarga i ja l’explicaré un altre dia. El cert és que el Plymouth Argyle n’era especialista en aquest tipus de penal. Sobretot, en Johnny Newman, el seu defensa central. El 21 de novembre de 1964, el Plymouth va tenir un penal a favor a Maine Road, contra el Manchester City. Anaven empatats a zero i el Newman s’hi va posar, però en lloc de xutar directe va tocar la pilota endavant. Tot corrent, en Trebilcock va rematar a gol. El Plymouth va guanyar per 2-3 i en Trebilcock va explicar que havia estat cosa de l’entrenador, en Malcolm Allison: «Va ser una idea de l’Allison. Una de les seves idees boges». També va explicar que ho havien estat entrenant tota la setmana. El Manchester City va fitxar el Malcolm Allison com ajudant de l’entrenador Joe Mercer i plegats van guanyar les lligues de 2a i 1a, la FA Cup, la Copa de la lliga, la Supercopa anglesa i la Recopa d’Europa.

Aquesta és la petita història del Mike Trebilcock, que a banda de ser un dels primers a marcar de penal indirecte, va guanyar-se el cel a l’Everton, amb la seva remuntada a la final del 66 sota la mirada d’en John Lennon, en Paul McCartney i l’Elton John.