John Tait Robertson, el pare de la Escola del Danubi

por MARTI PERARNAU el 31 enero, 2021 • 19:36

El primer futboler que va passar la pilota enrere al seu porter com a mesura de protecció davant la pressió del contrari va ser en John Tait Robertson, un mitja ala escocès del Glasgow Rangers. Va ser als voltants de 1901, tot just quan els Rangers van guanyar la lliga escocesa tres anys seguits (1899-1902).

En Robertson era un paio llest, que jugava a la línia de mitjos amb en Gibson i en Neal. Tots tres eren especialistes en el passi curt, la marca de la casa. En Neilly Gibson, mig ala dret, era un virguer. La tocava tan i tan bé que semblava un ballarí i per això l’anomenaven “Pavlova amb botes”. L’Anna Pávlova va ser la gran prima donna del ballet imperial rus de principi del segle XX.

En William Wilton, el secretari del club, feia el paper de mànager dels Rangers, però no es ficava en les qüestions del joc. En Gibson, en Neal i en Robertson prenien les decisions tàctiques. Per exemple, es van especialitzar en el tackle. El Rangers dominava la lliga. Va guanyar invicte la 1898-1899 amb 18 victòries en 18 partits i 79 gols. I els rivals collaven fort. Per això, un dia en Robertson va començar a passar-li la pilota al seu porter, en Matthew Dickie, per reduir riscos. Sense saber-ho, en Robertson va canviar el joc. Cada cop que un defensa o un migcampista es trobava sota la pressió contrària, pam, passi al porter i problema resolt. Va fer falta un munt d’anys per canviar aquesta part del reglament.

En Robertson va ser el primer entrenador del Chelsea, el 1905, i com que també era jugador va fer el primer gol de l’equip londinenc. Al cap d’un any es va barallar amb els propietaris i va marxar. El més important és que en Robertson va anar al MTK de Budapest el 1911 per ensenyar l’estil escocès de passis curts als hongaresos. L’MTK estava fart dels triomfs del Ferencváros i va contractar en Robertson, per canviar-ne el rumb.

En un parell d’anys, els hi va ensenyar l’estil escocès, el va imposar a Budapest i va treure un jugador cabdal, en Kálmán Konrád, que quinze anys després seria el mestre d’en Matthias Sindelar a Viena. En John Tait Robertson va sembrar les llavors de l’estil escocès a Hongria. A part de ser l’inventor del passi enrere al porter, per damunt de tot ell és el veritable pare fundador de l’Escola Danubiana.

Escòcia va assolir el cim el 1928, quan els Wembley Wizards van estabornir els anglesos per 1-5. I Hongria, el 1952, amb l’or olímpic pel gran Aranycsapat d’Hidegkuti i Puskás. Però ni uns ni altres practiquen ara l’estil escocès de passis curts que jugava en Robertson. D’altres n’han pres el relleu.