La Zona Cesarini

por MARTI PERARNAU el 8 marzo, 2021 • 17:56

Sóc vingut a dir-vos quatre coses sobre en Renato Cesarini, ara que se’l torna a recordar pels gols que es marquen als darrers minuts dels partits (en Piqué o el Betis, per exemple).

En Cesarini, dibuixat quan era jugador de River. I en Pedernera, amb el pit obert.

En Cesarini va ser un interior de molta categoria. Nat a Itàlia, de ben petit va marxar a l’Argentina i va poder jugar a clubs i a les seleccions d’ambdós països. Amb molt d’èxit. Des del 1930 fins al 1935 va jugar a la Juventus, entrenat pel Carlo Carcano (l’inventor del Métode 2-3-2-3), guanyant cinc Scudetti seguits, fita que es va anomenar “Il Quinquennio d’Oro”. Es va fer molt conegut per marcar gols decisius als darrers minuts dels partits. El primer d’ells va ser al Itàlia-Hongria del 13 de desembre 1931, a la Copa d’Europa Central. Al minut 90 va marcar el 3-2 del triomf a Torí, superant el porter hongarès József Ujvari, i aquell dia va néixer la Zona Cesarini, com ell mateix explica (imatges)

Paraules d’en Cesarini.

Malgrat ser el desllorigador de partits complicats, Cesarini no va ser triat pel Vittorio Pozzo per jugar el Mundial del 34 i un any després va tornar a l’Argentina. A River es va trobar amb l’Emérico Hirschl, un “entrenador” hongarès molt espavilat. L’Imre Hirschl n’era tant, d’espavilat, que tot just era massatgista, però es feia passar per entrenador. Al Ferencváros havia après molt dels veritables savis, l’István Tóth-Potya i en József Turay, el primer fals 9 hongarès. En Hirschl es va posar a entrenar el Gimnasia y Esgrima el 1932 i es va inventar una mena de WM asimètrica. Va endarrerir el mig ala dret com a tercer saguer. Era el “perro de presa” per vigilar l’extrem esquerra contrari. Perquè l’equip quedés compensat, també va endarrerir l’interior esquerra prop del mig centre, fent una mena de 3-3-4. Li va anar tan bé que l’equip va ser conegut com “El Expreso”.

River el va fitxar el 1935, pagant 30.000 pesos, una fortuna. “El Maestro”, com es feia dir, va triomfar encara més al club milionari. A River, en Hirschl va tornar a emprar la WM asimètrica, endarrerint el Cesarini al mig camp. Li deia “interior-peón”, i amb aquesta distribució va triomfar el 1936 i 1937, quan va conquerir 6 títols. El 1940, River va fitxar Ferenc Plattkó com entrenador, perquè havia guanyat la lliga xilena amb Colo-Colo, però va ser un pitafi. L’hongarès va imposar una WM rígida i va perdre 7 dels primers 12 partits, essent acomiadat. Aleshores, en Cesarini va ser nomenat entrenador de River i el va dur a la glòria. Va competir bé l’any 40 i es va desfermar el 1941, quan Adolfo Pedernera va assumir el rol de fals 9, el 21 de setembre, contra Independiente (0-4), el dia que va néixer La Máquina de River.

En Cesarini feia jugar River en un 3-2-5 que de fet era 3-2-1-4. Tres saguers, un “doble 5” (Rodolfi-Ramos) i cinc davanters, dels quals en Pedernera feia de fals 9. En Cesarini no volia Pedernera en aquesta funció, però en Carlos Peucelle el va gairebé obligar. El Peucelle, que era un gran extrem i es va retirar el mateix 1941, preferia que la punta de l’atac fos pel Pedernera i no pel D’Alessandro. Deia: “Con el Cabezón D’Alessandro en el equipo todos tienen que jugar para él. Adolfo, en cambio, los va a hacer jugar a todos”. Va ser com preveia en Peucelle. El Pedernera els feia jugar a tots, organitzant l’atac. Com que en Loustau i en Moreno tenien tres pulmons, l’equip es defensava en 4-4-2, fent un futbol deliciós. Atacaven en forma d’un vano asimètric.

La davantera mitica de La Máquina.

Els estreteges de l’equip foren en Peucelle i en Pedernera. La Máquina va ser el primer equip a intentar jugar el futbol total: “Todos suben, todos bajan”, deia en Peucelle. En Cesarini hi aportà una gran capacitat d’orientació emocional. El Peucelle digué d’en Cesarini: “Inyectaba una mística muy sólida. Era capaz de inyectar tanta fuerza de espíritu que muchos jugadores entraban en la cancha convencidos que los rivales eran unos troncos. Renato los convencía, los agrandaba”. La Máquina no va heretar la qualitat del seu entrenador de marcar gols als darrers minuts, però va generar un futbol sensacional, probablement el millor de la primera meitat del segle XX. Quan en Pedernera va marxar l’any 46 a Huracán, La Máquina es va aturar. En Cesarini va tornar a la Juve i va guanyar els Scudetto de 1960 i 1961. Era un paio molt fatxenda, però havia tingut bons mestres i ho va saber aprofitar.